El carrer Jerusalem és un altre d’aquells carrers del barri que passen desapercebuts. Estret i ombrívol, poca gent es fixava en ell, excepte perquè passa pel darrera del mercat de la Boqueria, i perquè connecta, gairebé sense que ningú ho noti, el carrer Hospital amb el del Carme.
En una finca d’aquest carrer, al número 32, abandonada des de feia una quants anys, un grup de persones va decidir entrar-hi i, a més de solucionar un problema greu de manca d’habitatge, va engegar un projecte anomenat Barrikarme, obrint els seus locals pel carrer del Carme. Durant el curt temps que ha estat obert Barrikarme havia aconseguit fer-se un lloc com a punt de referència per als moviments socials de la ciutat al districte, donant cabuda per a tota una sèrie d’activitats socials i polítiques.
Primer acte: al maig de 2009, després de tres mesos d’activitat frenètica, la “il·lustríssima” i “guais” regidoria del districte de Ciutat Vella intervé per tancar el local, que “no té els permisos corresponents” per a efectuar unes activitats que precisament consistien en no haver de demanar permís.
Segon acte: en aquesta barreja de legalitat-alegalitat, alhora que la campanya mediàtica de criminalització de la prostitució als voltants de La Boqueria omple el barri de policies de totes mides i colors, la propietat de l’immoble, representada per la promotora Metropolitan House, es conxorxa amb un veí destre en pràctiques mafioses i amb intressos obscurs, amb l’intent de fer fora els “indesitjables” okupes per la via de les amenaces i la por, mentre que per altra banda mantenia una falsa negociació per solucionar un conflicte que es basa en el “esto es mío y te tienes que largar de aquí”.
Tercer acte: finalment, amb la complicitat de la llei –que no la justícia- s’aconsegueix reobrir un procés penal que prèviament havia perdut i, la matinada del 9 de febrer, més de trenta efectius de les brigades mòbils dels Mossos d’Esquadra vénen estimbant portes i arrasant la casa, en la cerca d’aquells “perillosos delinqüents” que seguien utilitzant part de l’edifici, i que planificaven “actes terroristes” com dirigir autònomament les seves vides i reobrir el centre social per tornar a oferir al barri un oci que no vol ser mercadejat. Vénen d’amagades, com si estiguessin assumint que aquestes actuacions, que constitueixen un acte de brutal violència que ha de ser condemnat sens dubte, són com a mínim reprovables. Vénen, finalment, de la mà de la propietat i d’aquest veí amable i amic de l’ordre quan li convé –es guanya una indemnització pujada de preu en agraïment per la seva feina, més uns quants mobles i electrodomèstics de propina-.
Metropolitan House i els seus socis -com l’ex-inspector Miguel Garcia Hoffmann, assessor financer de la trama del PSC que va defraudar a hisenda més de 40 milions d’euros l’any 2000- aprofiten per desnonar també de manera il·legal l’Amical d’Immigrants Marroquins a Catalunya, que efectuava les seves activitats al mateix edifici, i que es troba també al carrer, desposseïda dels seus llibres, pupitres, aules, amb els que havia donat classes a més de 150 infants del barri.
Quin serà l’esdevenidor per al ja antic Barrikarme? doncs, és ben fàcil. D’aqui a poc caurà a terra un altre edifici històric del raval, per convertir-se després en habitatge de luxe, ben integrat en el nou Raval, i a tocar de la moderna plaça de la Gardunya, ja planificada com a “plaça Major” del Raval, un altre nou espai en gran part pensat per al turisme de la Boqueria. Quants Barrikarmes més cauran al Raval? fins on està disposat el poder a arribar per destruir la vida associativa i rebel al barri? Potser les respostes les tindrem al proper capítol.
Barrikarme
Barrikarme 